Les aventures extraordinàries...

10 diciembre 2006

Arriba Pizarro


L'imperi Inca va dominar a principis del segle XVI des del Sud de Colombia fins a Xile. I justament va ser 10 anys abans de l'arribada de Pizarro a Sud-Amèrica que es va dividir l'Imperi en dues regions. La zona nord, amb capital a Quito controlada per Atahualpa i la zona Sud, amb capital a Cusco controlada per Huáscar. Ambdos germans però també amb iguals ganes de regnar tot el territori tot sols. Així que comença una guerra civil entre els dos germans inques. Les tropes del nord, molt més preparades per les recents batalles per conquerir territori ara equatorià, guanyen la guerra i Atahualpa pren presoner a Huáscar. Aleshores es retira a descansar a Cajamarca. Fins aleshores, no havien fet cas d'una colla de barbuts que baixaven sobre extranys animals des de les costes del Nord. Però quan aquest 150 homes arriben a Cajamarca per entrevistar-se amb Atahualpa, va ser quan la història d'aquest continent va fer un gir trascendental. En un campament enmig de la plaça de la ciutat, Pizarro i els seus homes esperen durant dies la presència de l'Inca. Finalment quan aquest es presenta amb, diuen, uns 7000 homes, per veure que coi volen aquesta gent, una maniobra amb els caballs, armadures brillants i armes de foc, creen tal rebonbori que Atahualpa és atrapat pels espanyols. Primera traició. Capturat Atahualpa, Pizarro demana un rescat per la seva persona en dues sales plenes d'or i una de plata. Es van trigar varies setmanes en aconseguir tal quantitat d'or, es van portar joies i peces del metall preciós des de tots els punts de l'Imperi, per ràpidament ser foses i convertides en llingots. El valor de les joies, peces, figures, ornaments, etc. superaven en molt el valor una vegada fos, però això no era apreciat per les ments d'aquells espanyols avariciosos i producte d'una època ben fosca de la història europea. Una vegada rebut el rescat, la promesa de Pizarro de lliberar al rei Inca, mai es va acomplir i esgrimint un pla per fugir d'Atahualpa, el condemnen a mort. Segona traició i moltes més que van succeir-se al llarg de la història americana.
L'últim gran Inca va ser decapitat a la plaça de Cajamarca i la caiguda dels inques ja gairebé era un fet. La sort va acompanyar als conqueridors, ja que després d'anys de guerra civil la societat incaica estava dividida i cansada. Això va fer que tinguéssin moltes facilitats per tenir aliats i ràpidament conquerir tot el territori dominat pels inques i fer-se amb totes les seves riqueses naturals. De les culturals....ni cas.