Cajamarca, nova llar

D'acord que a Jaén vaig aprendre moltes coses, d'acord...però després d'un mes i mig en una ciutat amb molt poques coses per oferir i podent aportar per part meva només una petita ajuda a la ONG, ja que les obres per les quals havia anat estaven paralitzades per culpa d'uns tràmits per aconseguir la pasta, vaig decidir moure novament el cul. I en una decisió presa en un parell de dies, vaig comprar el "boleto" del bus que em portaria a Cajamarca. Una altra ciutat de la Sierra Norte, una mica més freda i amb noves coses per oferir.

A Cajamarca, encara ara es poden veure les piscines termals on es banyava l'Inca, la cadira de pedra on s'asseia per mirar la ciutat i el Cuarto del Rescate (Pizarro va demanar omplir dues vegades d'or aquesta estança per deixar lliure Atahualpa). Començo a sentir-me a prop de l'herència malmesa que va deixar la cultura incàica. Enmig de la Sierra, els Andes, vinc a buscar noves aventures.
Només arribo respiro que aquesta ciutat guarda molta història, no només d'abans que arribéssin els espanyols, també de l'època col·lonial. Res comparat amb Jaén. Aquí ja no fa la calor xafogosa i la ciutat té molta més activitat i molts més atractius turístics. Però aquí no he vingut a fer el turista...he vingut perque aquí Enginyeria Sense Fronteres, juntament amb ITDG, tenen un centre de formació en energies Renovables (CEDECAP) que volia conèixer ja fa temps. Poc em pensava que trobaria altres coses tant o més importants: nous amics.
M'han acollit el David i la Cristina a casa seva, que els primers dies va ser tota per mi i amb a l'hora he conegut tota una colla de peruanes i altres cooperants amb qui he passat tot un mes vivint aquesta ciutat serrana. M'han acollit tant bé, que ràpidament m'he sentit molt còmode al seu costat...xerrant, anant a fer unes copes, a dinar, d'excursió, treballant,....què fàcil és connectar amb gent tant maca!!!
Ha estat com viure de nou una vida cotidiana a la ciutat, amb feina, casa, amics i amigues, però amb l'alicient d'estar amb noves persones que t'obren a nous mons...els seus. Compartir-los i assimilar-los, en la mesura que m'és possible, m'apropa molt més a aquest pais, a la seva gent i als seus problemes i lluites. Sento que aquí les seves preocupacions, degut a la manca de molts drets, tenen molta més raó de ser que les que, en general, tenim a casa nostra. Això enmig de la campanya per les el·leccions a President de la Generalitat, a Catalunya, i a les el·leccions a alcaldes i regions, al Perú. Dos mons allunyats que s'ajunten dintre meu.

Com a remat final de la meva estada al CEDECAP, vam estar organitzant un curs amb els operadors de les diferents centraletes hidràuliques que estan en funcionament o en construcció. Per tant, vaig tenir la sort de trobar-me amb molts dels qui he conegut durant les meves visites a les comunitats i tornar-lis d'alguna manera la seva hospitalitat. Va ser molt bo, veure com n'estaven d'interessats per aprendre i per absorvir tot el que els explicaven. Vull tornar a insitir, en que una de les coses més importants és dona-ls'hi l'autoconfiança per tirar endavant una empresa petita però responsable i ser ells mateixos qui la tirin endavant i la facin progresar, a l'hora que la seva comunitat reb un servei elèctric de qualitat i molt proper.