Les aventures extraordinàries...

10 diciembre 2006

Arriba Pizarro


L'imperi Inca va dominar a principis del segle XVI des del Sud de Colombia fins a Xile. I justament va ser 10 anys abans de l'arribada de Pizarro a Sud-Amèrica que es va dividir l'Imperi en dues regions. La zona nord, amb capital a Quito controlada per Atahualpa i la zona Sud, amb capital a Cusco controlada per Huáscar. Ambdos germans però també amb iguals ganes de regnar tot el territori tot sols. Així que comença una guerra civil entre els dos germans inques. Les tropes del nord, molt més preparades per les recents batalles per conquerir territori ara equatorià, guanyen la guerra i Atahualpa pren presoner a Huáscar. Aleshores es retira a descansar a Cajamarca. Fins aleshores, no havien fet cas d'una colla de barbuts que baixaven sobre extranys animals des de les costes del Nord. Però quan aquest 150 homes arriben a Cajamarca per entrevistar-se amb Atahualpa, va ser quan la història d'aquest continent va fer un gir trascendental. En un campament enmig de la plaça de la ciutat, Pizarro i els seus homes esperen durant dies la presència de l'Inca. Finalment quan aquest es presenta amb, diuen, uns 7000 homes, per veure que coi volen aquesta gent, una maniobra amb els caballs, armadures brillants i armes de foc, creen tal rebonbori que Atahualpa és atrapat pels espanyols. Primera traició. Capturat Atahualpa, Pizarro demana un rescat per la seva persona en dues sales plenes d'or i una de plata. Es van trigar varies setmanes en aconseguir tal quantitat d'or, es van portar joies i peces del metall preciós des de tots els punts de l'Imperi, per ràpidament ser foses i convertides en llingots. El valor de les joies, peces, figures, ornaments, etc. superaven en molt el valor una vegada fos, però això no era apreciat per les ments d'aquells espanyols avariciosos i producte d'una època ben fosca de la història europea. Una vegada rebut el rescat, la promesa de Pizarro de lliberar al rei Inca, mai es va acomplir i esgrimint un pla per fugir d'Atahualpa, el condemnen a mort. Segona traició i moltes més que van succeir-se al llarg de la història americana.
L'últim gran Inca va ser decapitat a la plaça de Cajamarca i la caiguda dels inques ja gairebé era un fet. La sort va acompanyar als conqueridors, ja que després d'anys de guerra civil la societat incaica estava dividida i cansada. Això va fer que tinguéssin moltes facilitats per tenir aliats i ràpidament conquerir tot el territori dominat pels inques i fer-se amb totes les seves riqueses naturals. De les culturals....ni cas.

4 Comments:

At 2:54 a. m., Blogger peig said...

Això de la guerra civil no ho sabia, però alguna cosa extranya debia passar en aquelles terres perqué una societat d'homes ibèrics la poguessin conquistar amb tanta facilitat. Ara al 33 anys, he sabut, gràcies a tu (ingeniero Marco), que els ibèrics de castella van tenir tota la sort del món, això sí, aquests inques eren més confiats que un gos en els braços del seu amo. Que vagin 7000 inques a veure 150 ibèrics, i que aquests últims puguin raptar el rei té collons. Tant de bo els haguessin pelat a tots, tocaven a 1 ibèric per 46 inques.
Explica més sobre tot això, que van fer els ibèrics? Van posar fortificacions? Van tornar tots a la península?
Explica'ns una miqueta dels mayas, aztecas, i d'altres cultures de la zona.
Per aquí tot bé, les petxites estan molt contentes, i més ara, que venen les festes nadalenques, pel que fa a la Laura, i a mí mateix, estem molt liats, doncs com ja et vaig comentar estem en plé trasllat de feina, del Paral·lel a Cornellà, hem volgut conèixer els origens polítics del nou President de la generalitat.;-)
Petons i fins aviat...
P.D.: no et queixaras de les visites que has tingut darrerament!!

 
At 3:08 a. m., Blogger Ascen said...

Hola xiquitin! Cuanto tiempo sin leerte, bueno y yo que tambien he estado un pelin liada, la verdad, pero antes de se me olvide ¡¡¡Feliz cumpleaños!!!
Me acabo de acordar de que fué ayer el gran día y no quería pasar sin felicitarte. Bueno veo que sigue yendote muy bien por esos mundos de Dios y me alegro mucho por ti. Ya mismo están aqui las Navidades y te deseo de corazón que sigas pasándolo igual de bien. Te mando un besazo grande y hasta muy prontito.
Txonn.

 
At 1:05 a. m., Anonymous Anónimo said...

Hey, que passa tio, no se si recordaras qui soc, ens vam coneixer a eivissa, amb la maria embarassada. Crec que tens el gerard per aqui, nosaltres estem ara a thailandia. El tema es que he provat de respondre al gerard 3 vegades i no hi ha manera si pots digue-li i de pas bon nadal i bon 2007, de punta a punta del mon.

 
At 10:35 a. m., Anonymous Anónimo said...

Ei Marc!! Soc la Marta Riera (Cayfi) he vist això que estas fent, i és una passada! doncs res donar-te molt anims perque continuis amb aquesta aventura! i bon any des de la teva terra!! petons!

 

Publicar un comentario

<< Home