Minitati on the road descriu la ruta dels aventurers

Quan sortim a recorrer món una diversitat de mitjans de transport ens esperen. Normalment comencem per un vol intercontinental amb els seus menús de poca pena i torticulis inclosa. A vegades tens la sort de veure una peli que encara no ha arribat a les sales catalanes (tampoc res projectable a un Verdi o un Floridablanca...) d'altres vegades tens la sort de dormir d'un tiron i llevar-te per aterrar, pero tots sabem que no és el més habitual.
El que sí que darrerament ens aterra és el bus. A Equador moltissima gent viatja en bus i sempre tens la sort de trobar un bus que surt en cinc minuts cap al teu destí. En aixo, son els reis. També en puntualitat. El més temible és... la música!! no existeix el silenci en un bus, sigui la hora que sigui la música és la reina. Dic música pero potser soc massa benevola! Les nostres orelles es mereixen un monument! Del Reggaeton més pur (Vamos a hacer sexo toda la noche! bum bum bum, Me gusta la gasolina, bum catapum bum bum i altres exits que vull adquirir en versio col.leccionistes) a les cancons romanticones al pur estil Camilo Sesto. Un festival!!! i non stop!
A aixo sumeu-li 6h de viatge en un bus ple de puces (els nostres cossos en son testimonis, des de la punta del dit gros fins a les orelles!) (pobres orelles, doble martiri!). Afegiu-hi una carretera de terra batuda amb sots de rally i moltes, moltes curves! i com que aqui no existeix el biodramina (un forat de mercat que he trobat!!! em puc fer d'or!!!) doncs resulta que tenim un festival de bosses de plastic amunt i avall del bus per evitar mals majors tot i que l'olor delata els actes espontanis dels viatgers soferts.

Aixo si... unes vistes!!! 6h divisant l'extraordinaria preponderancia de la selva per l esquerra i les imponents muntanyes de la sierra per la dreta. Un luxe que bé val les 6h i tots els condiments. A mes a mes, viatjar tantes hores en bus et permet veure un munt de personatges! Generalment, si surts de la terminal (el més recomanable si vols tenir seient!) pujara al bus, tot comencar, un venedor d'artilugis varis. Son uns professionals de la venda que hauria de filmar per passar/los en els meus cursos de marketing. Comencen per unes endevinalles del pal (quien es el mejor amigo del hombre??? i tots dirieu... el perro!!! pues no, my friends..., es Dios, todopoderoso! i aixi les va soltant, una darrera l'altra, animant a la plebe a participar en el seu show). Un cop té tota l attenció comenca la fase de la presentacio del producte que sempre és fantastic i meravellos a part de ser #toda una novedad y una oportunidad unica#. Sempre costa 1 dolar pero #señores, señoras, no se exclamen! con este precio usted tambien obtiene una mini agenda, o una cadena o qualsevol artilugi extra que t acaba de convencer. Son uns cracks!

Despres trobem als venedors d'items de consum immediat: unos pinxos de pollo y pimiento verde, un zumito de coco, chifles, patates, cacahuets i altres pica pica, sanduches de queso, seco de pollo (una bossa de plastic amb trossets de pollastre i ají picant) i el que fa furor entre el jovent: els gelats i bumber flash que venen uns tipus que van disfressats amb un mono blau i rosa que sembla carnaval. I... com sempre, com a tot arreu, tenim el piratilla, venedor de "rellotges del oro que cago el loro" que intenta col.locar la mercaderia a tot quisqui.

A vegades el bus no obre la porta als venedors i la venda es fa per la finestra amb el consequent estress tant per comprador i venedor que pateixen per una sobtada acceleracio del carromato.

Tantes hores en bus ens han permes (al Dussa més que a mi..) desenvolupar una tecnica per dormir/nos no importa el moviment ni els estimuls audiovisuals... perque no tinc paraules per expressar la meva alegria cada vegada que en Jean Claude Van Damme apareix a les pantalles. I és més exclato d emocio al veure que és sempre la mateixa peli!!! quin goig! Aquesta tambe me la comprare en versio amateurs del cinema perque la versio pirata ja he vist que té alguns fallos, especialment en els contrallums, massa cremats.

Tanta ruta ens ha passejat per la selva, on hem gaudit de tormentes que feien tremolar el riu, per la sierra, on hem tornat a trobar-nos amb la bellesa dels camps verds cultivats fins a les carenes i finalment hem arribat a un poblet petit, ben al sud del pais a la vall de la longevitat. Diuen que aqui la gent viu mes de 100 anys! De moment el que hem vist amb els propis ulls es que anar a caball 4h et deixa el cul com un tomaquet i que certament despres, camines amb les cames entreobertes. Ha sigut un dia de sol espectacular, de bones vistes i molta adrenalina al galope. Ara potser ens regalem un massatge abans de tornar a l'aventura dels busos, aquest cop cap a Perú!

Molts petons a tots i totes! bones vacances pels que en gaudiu!
Tati.