Jocs de cartes i escacs

El viatge ha fet un nou gir inesperat i si fins ara viatjava sòl com un mussol, desde l'excursió al volcà a Antigua porto....ja no sé quants dies...amb dues argentines (la Sandra i la Karen) i un francès (el Pierre), amb qui he conviscut molt bé i afortunadament, amb qui he pogut passar les llargues hores de pluja pròpies de la temporada de pluges que ara comença.
Aquesta troupe porta viatjant cinc mesos desde Sudamèrica amb destí Mèxic. O sigui, que ens hem creuat en els nostres itineraris.
Amb ells em vaig dirigir cap al llac Atitlán. Una de les meravelles natuirals de Gautemala. El llac, i el seu entorn, promet ser preciós. Dic promet perque no he arribat en la millor època per disfrutar-l'ho. Els dies han estat ben grisos i les tardes plovent sense parar. El llac és una antiga caldera volcànica i està envoltada per tres volcans i verdes montanyes. Només ens vam poder fer una petita idea de la seva bellesa durant unes poques hores que va sortir el sol.
Tot i així, vam estar molt ben instal·lats a San Marcos (chez moi?) i vam passar les hores jugant a cartes i a escacs i prenent mate. He trobat a la persona més enganxada del món a jugar a qualsevol tipus de joc i a més a més, juga de puta mare: el Pierre.

És molt agradable compartir amb gent el viatge i fer nous amics però la primera constància és que el meu ritme va canviar de manera evident. Mira que sempre he fet coses amb penya, i penyita, però durant el mes de viatge en solitari ja m'havia acostumat a moure'm escoltant el meu rellotge personal. He recuperat la "virtud" de condicionar el meu dia a la resta. Fàcilment, eh!! és gent molt agradable, divertida i amb qui podem xerrar de moltes coses. Sobretot del contrast entre Europa i Llatinoamèrica.

Després de tres dies en una caseta envoltada de vegetació vam sortir de la regió del llac per anar al mercat del diumenge de Chichicastenango (molt turísitc però molt viu i molt colorista). Jo ja havia desistit d'anar a Chela degut a que les fortes pluges havien provocat talls de carretera. Encara són molt evidents el desastres de l'Stan que fa uns sis mesos va arrasar aquest pais. El pitjor és que les obres de reconstrucció de carreteres, vivendes i obres per prevenir altres desastres no s'han portat a terme i queda més d'un 60% per executar. El cas més tràgic es va produir a dues aldees de la zona de San Salvador de la Laguna (vora el llac) que van ser enterrades totalment per una esllevisada de terres (molt ho recordareu). El fet és que davant la impossibilitat de recuperar els cossos dels habitants, s'ha deixat la zona com un cementiri i no es tornarà a aixecar cap poble en aquests punts.

Després del mercat, ja pensava anar cap a El Salvador però de nou els meus plans van canviar....el Pierre coneixia una organització que treballa per la Salud i l'Educació infantil i em vaig mig autoconvidar a acompanayr-los per veure les escoles que han construit a varios pobles rurals. Següent parada del viatge!!