Gent meravellosa

Des que he començat el viatge sol, no he passat cap nit sense fer una birra acompanyat. Només cal seure al Zócalo o sopar a una terrassa o passejar despistat per tal de trobar-te a algú que vulgui passar una estona amb tu, xerrant de tot i de res.
Així van ser les dues primeres nits a Puebla (exemple de ciutat col·lonial, amb places precioses i plenes de vida) on primer em van atrapar dues noietes (19 i 20 anys, angelets!!) i vam fer un parell de birres chiladas (hi posen chile i sal) i l'endemà, tot sopant, una altra noia em va convidar a una birra....ya ves...fins que ens van fer fora del restaurant.
Però el millor va passar el dia següent quan només portava quatre horetes a Oaxaca. Jo anava camí a l'hostal després de sopar uns tacos al mercat, quan em vaig asseure a la plaça a escoltar uns músics que tocaven entre les taules de les terrasses. Al cap de poca estona, es va asseure al meu costat una dona ben elegant a prendre la fresca com jo.
No recordo com va començar la conversa però vam estar xerrant força estona de Mèxic, de la vida i vam connectar a l'instant. Ella és una d'aquestes dones mig bruixes i d'enorme facilitat per donar carinyo. Bé, i de bona familia també. Ranchera i forrada.
Així que em va adoptar i em animar a marxar l'endemà mateix cap a una festa tradiconal a un poble de costa, on ella i el grup de gent amb qui anava hi estàven convidats.
Vaig acabar la nit amb aquest grup de gent amant de la cultura indigena i col·locats en les agències estatals de promoció de l'artesania, polítics i dos productors de documentals, escoltant a uns mariachis.. més de dues hores, cantant i rient.
No m'ho vaig pensar dues vegades i l'endemà al matí vaig agafar la bossa petita i cap al minibus d'aquest grup......
Dos dies vaig passar amb ells, vam anar al mercat el poble, després de cinc hores de viatge, a comprar la roba adecuada per la festa: Per elles, estampats de flors i per nosaltres guayaveres (camises blanques)i pantalons negres. Aquí vaig provar la Iguana en suc!!!
La festa es diu Vela Primavera i és la festa de les dones, ja que elles són les que mouen el cotarro en aquesta comunitat del Istmo. Els homes queden en un segon terme. Però ben curios és que a cada familia normalment entre els fills varons els surt un "Muxe", un fill gay o travesti que força acceptat acaba sent qui s'en cuida de la mare quan aquesta ja és fa velleta.
Bé, vam dinar a un lloc super autèntic del poble un menjar mervellós a base de gambes, peix a la brasa i un altre cop Iguana.
Després a veure una rua de carros i bous on enlloc de tirar carmels, tiren taperwears de plàstic per la penya que està al carrer. Una flipada.
Al vespre a preparar-se per la festa i apa, som-hi!!! a un embelat amb tot el poble sopant i ballant tota la nit.
Ells van agunatar força bé però el menda va veure sortir el sol, acompanyat d'un muxe que potser va malinterpretar-me i es va quedar una mica moix. És que són molt sensibles... ;-)
El pitjor és que vaig perdre la cartera enmig de tant de sarau. Tot no pot ser perfecte.
Vaig arribar a la casa on dormiem quan tots estàven llestos per marxar cap a la platja. Vaig dormir una hoerta com un soc al bus i de sobte....em desperto al Paradís!!!!
Estàvem a playa Cangrejo!!! Palmeres i sorra blanca, hamaques i el Pacífic!!!
Això em va reviure, i sort, perque encara ens quedàven 6 hores de carretera fins tornar a Oaxaca....
En definitiva, em vaig deixar portar i el resultat va ser genial. Tot el grup em va acollir perfectament i amb molt carinyo. És clar, que no vaig deixar de sentir tota l'estona que havien segrestat a un Catalunyo, que no sabía ni a donde iba.