Mèxic DF....quina city!!!

Ja desde l'avió, el DF sorprèn per les seves grandiossíssimes dimensions. Vessants plenes de construccions grises, amb zones verdes i de grans gratacels al centre de la city. A més l'avió passa ben aprop dels edificis, és força apatacular!!!

La ciutat es presenta com un clar exemple de ciutat expansiva, amb edificis de no més de dues plantes que es perden en l'horitzó....que a vista d'ocell, és un horitzó ben llunyà.....
Només vaig posar els peus a terra, vaig comprendre que les meves idees sobre Mèxic no eren correctes. La ciutat és una ciutat ben "sencera" amb una personalitat que barreja el way of life americà i l'herència hispànica i indígena.

És ben famosa la inseguretat que hi ha a la capital. Vaig aterrar ben alerta amb el tema taxis pirates, que et desplomen si et despistes, però si fas les coses com cal, és a dir, agafar-ne un d'oficial, tot està fet.
Només arribar, directe a casa el Josep Maria, un col·lega de la Tati, que em va rebre amb els braços oberts i que ja em va treure a fer una birra a la Condesa, el barri bohemi de la ciutat. Hi havia un ambientazo, tot i que era dimecres a la nit, que ja envejariem trobar-l'ho a Barcelona. Els dos baretos eren de puro diseño i la gent una mica chic. Sembla que Mèxic és molt classista i és ben clar qui pertany a un estatus i qui no. Com comprendreu els hereus d'europeus es troben en les classes més adinerades i els d'orígen indigena....a sota de tot...
Aquest fet és un dels més agredolços dels mexicans. Viuen enmig de l'auntèntic contrast entre rics i pobres, entre desenvolupament i subdesenvolupament. Alhora que tenen un metro de puta mare, amb estacions gegantínes (mou 4 milions i mig de persones diariament), amb barris elegants, bohemis i moderns, a no menys de deu minuts, et trobes barris de semibarraquísme i amb característiques d'un pais per desenvolupar, amb les cases inacabades, amb els forgats per un segon pis a la vista, sense pintar i acumulades a les vessants de les montanyes que rodejen la ciutat. Crec que encara no he vist cap riu de color blau!!!
Un altre aspecte que indica el contrast, és que les coses funcionen però segons unes lleis molt particulars. És a dir, hi ha autobussos, combis, servei d'escombraries, polícia,etc. etc però on les intitucions no acaben de fer del tot la seva feina i ho deixen a la voluntat d'aquell que s'ha d'espavilar per buscar-se la vida.
Exemple: el servei d'escombraries com no funcionava, doncs el van deixar de garantir i ara són empreses privades que se n'encarreguen. Què passa doncs? Mentre el Govern demana que els ciutadans reciclin (Uno de cada veinte mejicanos separa la orgánica de la inorgánica, i tu?) quan arriba el que ho ha de recollir, doncs primer obre les bosses per trobar alguna cosa per aprofitar i després tot juntet dins el camió. Em direu obsessiu en aquests temes medioambientals però així no anem enlloc.

A banda d'aquests aspectes l'estada al DF va ser molt gratificant i ràpidament em vaig trobar còmode passejant pel centre, els barris més perifèrics (Coyoacán és preciós i amb el museu de la Frida Kalho) i anant en metro a tot arreu. La gent és molt amable quan et dirigeixen a ells. D'entrada no et presten massa atenció. No són com els senegalesos que no podies caminar sense tenir-ne dos o tres al costat (ja em va avisar el Marçal que aquí si que pots caminar alone).

Apali, prou parrafada i seguim el viatge.