Chiapas querido

Realment fantàstics els tres dies per Chiapas. A banda de que Sant Cristobal de las Casas es una ciutat-poble preciós, i amb diferència el més net de tot Mèxic, la quantitat de gent indígena que encara manté els seus vestits i costums és meravellós.
Justament aquests indígenes (tzotil) són els que van donar suport a la revolta de l'EZLN.
Vaig visitar dos poblets de la vora St.Cristobal, San Juan Chamula i Zinacantan. El mercat del primer és una meravella de color i tenen uns ritus cristians una mica peculiars, es ruixen amb cocacola per espantar els mals esperits (no saben que s'han reencarnat en el Bush?) i del segon, només puc dir que vaig ser més conscient que mai que les nenes em roben el cor i...em prenen el pèl.
Just baixar del taxi, arribo a un poble gairebe desert, no vaig arribar en bon moment, se m-acosta una nena, la Margarita, per acompanyar-me durant el meu passeig pel poble. Saben més que la gana i als deu minuts estava assegut davant de sa mare que feia tortitas de maíz a la llenya, i amb sa germana gran fent anar el seu tel·lar tradicional, de cintura. Era una familia de 12 filles, si, si, només filles. Hi ha qui te punteria!!!
Finalment no vaig poder evitar comprar-me, i jo que no soc de comprar-me res i menys per no carregar la motxil·la, una camisa i unes estovalloletes. Però vaig passar una bona estona amb aquesta familia tan amable.
L'endema, impacte natural al Cañón del Sumidero. Un impresionant canó que recorres en llantxa enmig d'unes parets verticals cobertes de vegatació, uns d'elles arriba als 1200 metres d'alçada. Como no, un entorn verge, moltes aus aquàtiques i...més cocodrils. Per contra, l'aigua prové de la capital de Chiapas, Tuxla Gutiérrez, i recull tota la porqueria dels carrers, i com el dia abans havia plogut, hi havia zones plenes d'ampolles de plàstic flotant. Les de cocacola guanyava amb diferència.
Aquella nit vaig anar a veure el documental Zapatista i hi vaig convidar una gringa que hi havia a l'hostal. La vaig fer del Barça ja que també va acompanyar-me durant el gran matx i a celebrar-ho per San Cristobal.
L'endema cap a Palenque. Les gran runes Mayes que impresionen perque es troben envoltades per la selva Lacandona. Selva que avui he visitat una miqueta montat a caball, amb banyet inclòs a un petita cascada d'aigua fresca.
Demà.....Guatemala. I em sembla que potser serà un altre viatge perque aquí a Mèxic tot ha estat molt fàcil. Diuen que per Guate les coses són una mica diferents. Ja us ho explicaré.