Les platges oaxaquenyes

Bueno, bueno, cap viatge és pot considerar complert si no es passen uns dies a la platja. I us puc assegurar que ha estat un parètesis per carregar piles molt gratificant.
D'entrada quan vaig arribar al mar i em vaig trobar de nit, assegut a la sorra, escoltant les onades del Pacífic i mirant la lluna plena....la nostàlgia es va apoderar de mi i aquella nit no vaig deixar de pensar amb la familia (s'ha de dir que era el dia de la mare i aquí es celebra d'una manera molt més sentida que a casa nostra) i amb els amics que esteu a Barcelona. Va ajudar trobar-me a Puerto Escondido, un lloc menys autèntic, més tocat pel turisme i el qual tenia moltes menys coses a oferir-me. Així que vaig deixar que el mar em transportés cap a casa. La teràpia va ser escriure unes linies sobre l'amor que sento per la familia i això va servir per deixar correr unes llàgrimes i fer fora el nus. No és que em sentís sol. Era un exercici d'agraiment al seu suport en tot el que he fet i que, ben segur, tindré amb tot allò que faci.
L'endemà vaig buscar una platja més allunyada i vaig poder tornar trobar la tranquilitat necessària per disfrutar del viatge. No sé si comentar que al matí, tot just després d'esmorzar, vaig ser convidat a tres coronitas per....sant torne-m'hi...una parella de gays, un dels quals era fill d'espanyols i... fundadors de la Coronita!!! Creu-t'ho, no tenia cap raó per mentir-me.
Però clarament els millors dies de platja els vaig passar a Mazunte. Aquí si que hi havia tranquilitat. És temporada baixa, i els pocs guiris busquen sol i mar, i també ombra sota les palmeres que voregen les platges de sorra blanca (i fortes onades).
Van ser dos dies on vaig poder nedar entre tortugues enmig del mar i passejar en barca de rem a través d'un manglar, ple d'aus anidant, iguanes i...cocodrils. Veure la sortida del sol i acabar el dia veient la posta sobre una roca tot sol i disfrutant de la vista meravellosa d'una platja verge que s'allarga uns 30 Km. Em vaig recuperar completament, no podia ser d'una altra manera.
Ara escric desde San Cristobal de las Casas, a Chiapas. I ja no té res a veure amb els llocs que comento en aquesta postal. Però això ho explicaré a la propera...