Un riu de lava de ben aprop

Nomes hi ha dues paraules per definir l'excursio que vaig fer al volcà ja fa uns quatre dies: Im-presionante
Des d'Antigua, antiga capital de Guate, que va ser devastada per un terratrèmol al 1773, surten tours cap a un dels tres volcans que l'envolten, el volcà Pacaya, encara actiu...
I no me'l vaig perdre!!!! Però abans l'arribada a Antigua.

A Antigua vaig arribar el dia abans de bon matí. Havia viatjat desde Flores (Tikal) en bus nocturn i a l'arribar a la capital, Guatemala City, ràpidament vaig sortir cap a Antigua ja que diuen que la ciutat és mooolt insegura.
Bé, la meva impresió és que tot depén de la sensació de cadascú. Una vegada trepitges un lloc, t'adones que la gent hi viu i, per tant, no cal fugir espantat per la fama que la precedeix. També és cert, que cada setmana hi ha "ultimados" per trets de bala, sigui al bus o al carrer, simplement per no voler donar uns pocs quetzals a l'atracador.
El taxista, un tio molt simpàtic, em va comentar que després del tractat de pau de fa dèu anys, ha incrementat moltíssim a Guatemala la violència i la inseguretat, suposo que sempre passa el mateix, quan hi ha tantes armes en un pais i tanta pobresa. Van apareixer les "Maras", grups de joves, important l'estil Latin Kings, que han creat el pànic entre la població de Guate. I per lluitar en contra d'aquestes bandes, la policia s'ha dedicat a fer una "limpieza social", matant i torturant als joves implicats en les accions violentes. Un altre cas de menyspreu als Drets Humans, però...com li dius al taxista, que ara està més tranquil circulant per la seva ciutat, que aquesta no és la manera de fer-ho, que un altre dia podrien anar pels taxistes d'ulls verds (és un dir!). La gent que pateix demana solucions a curt termini. Desafortunadament, sembla que el govern tampoc fa prou per reduir els focos de pobresa i sense esperança, que són la causa de tanta violència.
En definitiva, el fet és que vaig agafar un dels busos públics per anar a Antigua, que aquí són els típics autobusos escolars d'Estats Units (em recorden els Simpson) però guarnits de molts més colors. Com que vaig arribar ben d'hora, vaig tenir temps per passejar pel centre del poble i veure els edificis històrics que van quedar derruits del gran terratrèmol i que encara no han estat reconstruits. Ni ho faran, perque ja són un atractiu turístic.
Antigua, és similar a San Cristobal de las Casas però amb molt menys color i sobretot molta menys vida. Es nota molt més la presència del turisme justament perque no hi ha tanta activitat pròpia de la ciutat. Així que, seguint el consell de ma mare, vaig apuntar-me a l'excursió al volcà Pacaya.
Cooooñio!!!
A l'any 2000 va erupcionar amb tal força que va sortir material fins a 3500 metres d'alçada i fa nomès un mes va esfondrar-se el conus de dalt i per tant ara no es pot visitar però...arran d'aquest últim moviment de terres, ha sorgit un riu de lava més abaix i on si t'hi pots apropar. És realment espectacular veure la força de la lava, sentir la seva escalfor a la cara i sentir el soroll de les roques quan són arrossegades. Va ser mitja hora d'estar amb la boca oberta. Mai havia estat tan aprop de la lava. Em sap greu però no tinc més adjectius per descriure aquestes situacions que visc: Va ser genial!!!Please, que algú em dongui un cop de mà per enriquir el meu vocabulari. ;-)
Durant el tour vaig conèixer una parella, ella argentina i ell francès, amb els quals porto els últims quatre dies viatjant i, sobretot, jugant a cartes protegits de la pluja, ja us els presentaré virtualment.