Tikal, les millors runes
Creuar la frontera Mexico-Guatemalteca també va tenir el seu punt.
Per aprofitar que Palenque (Mèxic) i Tikal (Guate) estan a la mateixa alcada, més o menys, vaig passar d'un pais a un altre per una frontera no gaire transitada. Fins ara, hi havia alguns problemes amb els controls militars i els de la Guerrilla.
En definitiva, havia d'agafar primer una furgoneta per arribar a l'aduana mexicana, aleshores baixar amb llanxa pel riu Usumacinta uns 40 minuts i una vegada a Guate, un altre bus per arribar a Flores, capital del Petén, departament on es troba el Parc Natural i Arqueològic de Tikal.
Els canvis entre una zona i l'altra es van fer evidents d'immediat. Gautemala és més pobre i la carretera era de "terracería" durant forca quilòmetres. El millor a l'aduana Chapina (és com diuen guatemalteca el guatemaltecos) va ser adonar-se que el millor passaport per viatjar ara, és ser de Barcelona. El militar em va felicitar per la Champions i vam xerrar una mica de la final. I això passa constantment allà on vagis.
L'endemà, ens vam llevar a les 5 del matí per fer via cap a Tikal, i va valer la pena!!
Durant aquestes quatre setmanes he visitat varies runes arqueològiques: Teotihuacán, Cholula, Monte Albán, Palenque i Tikal (ja en tinc prou, no en vull més). Tikal és la més impresionant i, a l'hora, la més entretinguda de visitar.
Es troba enmig d'un Parc Natural i per tant, la flora no ha estat gaire tallada per ensenyar els monuments. Això permet que a banda de trobar entre la selva unes torres altíssimes i majestuoses, també vaig poder veure infinitats d'aus i monos voladors (s'haurien de dir, aulladors, fan un soroll que sembla un lleó) i monos aranyes.
Van ser cinc hores de passeig per la jungla molt divertit. A més a més, vaig anar acompanyat d'un mexicà de Monterrey amb qui vam platicar moltes hores sobre temes molt interessants. I gràcies al qual vaig estalviar-me la meitat del preu de l'habitació de l'hotel.
Aquella mateixa nit: bus nocturn cap a Guatemala City per fer el canvi cap a Antigua. Un bon inici chapín.
7 Comments:
Després de llegir la "ruta" de les runes trobem a faltar alguna foto, la quàl ens ajudi a introduir-nos més bé a tot això que tu ens descrius.
Una abraçada i seguir el camino de la "Banda del coche rojo".
Cantant:
Décian que vénian del sur
en un coche colorado
traían 100 kilos de coca
iban con rumbo a Chicago
....
(se vem va la olla);-)
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
Chiquitin, que caña! Esto de entrar aqui y leer tus aventuras día a día engancha un montón. Le pasé la dirección a Natalia y a Francesc y los dos dijeron lo mismo: ¡Que envidia! Bueno, al fin y al cabo es lo que pensamos casi todos, jejeje.
Por cierto, para ser de ciencias ¡Hay que ver lo bien que escribes, puñetero! Te has planteado dedicarte de forma profesional? Te lo digo muy en serio, es un gustazo leerte, de verdad.
Pues nada, hasta la próxima, un besazo enorme y cuidate mucho, cielo.
Les fotos les posaré quan tingui un moment. Ja ho he intentat en molts moments però a vegades aquí les coses no funcionen massa bé.
I si, no vaig oblidar-me de pujar al volcà i aviat sabreu com va ser estar a poquíssims metres d'un riu de lava, arrgggh!! com crema!!!
Nano, estàs creant escola, tothom et segueix i aviat tots tindrem un blog. Em sumo al clam popular i demano notícies i posts CADA DIA!
Per cert, hi ha un commment eliminat per tu d'aquest post... algun intrús indesitjat?
Jo no he eliminat cap comentari. Pensao que l'ha eliminat el mateix autor del comentari...
Ja m'agradaria publicar més sovint però sempre hi ha algún problema. Ex: porto dos dies per penjar l'últim post sobre una excursió a un volcà, i no hi ha manera.
Publicar un comentario
<< Home