Bye México!!

C'est fini!!! La volta mexicana ha arribat al seu final i ara ja em trobo a Guatemala.
Ha estat un molt bon inici de viatge i crec que em dona moltes forces per seguir endavant amb les mateixes ganes amb que vaig sortir de casa.
Us animo a visitar Mèxic quan tingueu oportunitat. No us decebrà i potser, com en el meu cas, us sorpendrà gratament. Els seus colors, la seva gent, la música, la vida social i política convulsa i també, la seva riqueza natural, enamora. Marxo, però em queden les ganes de tornar-hi i seguir coneixent altres zones del pais i aprofundir en aquelles que més m'han agradat. Especialment Chiapas.
Sorprenent també són les seves runes azteques i mayes. Són d'una bellesa i tenen una força, que alteren els sentits.
Recordo amb molt de carinyo a tots els que m'han acompanyat aquest dies. Gent nova amb qui coincideixes un parell de dies o unes poques hores i amics expatriats amb qui connectes d'una altra manera quan l'entorn és diferent al del dia a dia de Barcelona. Tots ells han omplert moments molt bons d'aquestes tres setmanes llargues.
Gràcies al Josep Maria i l'Ana, per la seva acollida i ajuda per començar de manera còmode.
Un petó per la Manu, amb qui vaig passar un cap de setmana genial a Morelia, amb visita inclosa a una petitíssima fira del Maíz Criollo a un poble rural amb gent molt autèntica:
- Dónde está la Feria?- davant de quatre taules amb dones i menjar cassolà
- Mi niña, esto es la feria!!!
I amb cara d'extranyats, vam descobrir l'encant de la gent i vam menjar de valent.

Recordo la parella de gent gran, amb qui vaig xerrar de política mexicana al Zócalo de Puebla. La Carmele, Mayté, Mario, César i companyia, que em van segerstar per descobrir una festa tardicional. L'Elba, la cambrera francesa de l'hostal de Mazunte, que la seva bellesa feia mal. A la Julia, la bona companyia de San Cristobal, amb qui vaig passar dos dies fanàstics i tanta altra gent que farà l'estada a aquest pais...inolvidable.

Un petó a tots i totes i ...Viva México, cabrones!!!