Natura, bicis i...Sant Joan

Correcte!!! Han passat molt dies desde les ventis que ara detallaré, però no puc deixar de fer-vos cinc cèntims, abans de seguir amb l'etapa Sudamericana...

Amb la Su encara vam passar una setmaneta a la costa caribenya de Costa Rica. Vam seguir baixant cap al Sud, on es troba Puerto Viejo, un poble mooolt més turístic amb un ambient de surfistes, guiris i negres rastafaris que abans de donar-te el bon dia ja t'estan oferint "buena ganja". També hi ha la fama, i sembla ser que certa, de ser un paradís pel turisme sexual, i, sense entrar a fer un judici d'això, no m'extranya perque hi ha cada troç de tio...
Com aquest ambient no anava massa amb nosaltres, vam llogar unes bicis i vam tirar un parell de dies encara més abaix, cap a Punta Uva i Manzanillo, i aquí sí!! aquí vam tornar a trobar un entorn paradisíac i molt més relaxat, amb platges buides de gent però plenes de pelícans i monos, i on vam poder fer snorkell per sobre una barrera de corall (amb una mica de mar moguda i olleres no massa bones).
Però la rúbrica genial d'aquest dies a Punta Uva va ser la nit de Sant Joan, bé concretament la següent nit. A les cabanes on estavem vam veure un cartell d'una festa infantil per celebrar la revetlla que durava tot el dia i que tenia molts elements que la feien interessant (teatre infantil, malabars en foc, artesania, música en directe, menjar, beure,...). Així ques després de l'snorkel i de disfrutar de passejar amb la bici per una carretereta envoltada de selva, vam anar a provar a la festa, a veure que hi havia....
L'escola no té res a veure a les escoles rurals que vaig veure a Guatemala, ni molt menys. Aquí, a Costa Rica, hi ha molta colònia extrangera instal·lada i com a conseqüència d'això, aquesta escola està pensada per els seus nenes i nenes, i algun altre autòcton. Però el més rellevant és que segueix un mètode d'ensenyament anomenat Waldorf (m'enrecordo gràcies al cine del carrer calàbria), sistema basat en que els nens i nenes troben ells mateixos els seus límits i s'ajuden molt del contacte amb la natura, la creativitat dels peques i....bé, potser millor us ho explicarà la Su, jo d'educació no en tinc gaire ;-)
El fet és que vam arribar ja de nit i estaven fent uns malabars amb foc. El patí de l'escola, tot de gespa verda, encara bullia d'ambient amb els nens i nenes i molts pares i mares de l'escola. Como no, vam conèixer a una noia catalana que vivia a Cahuita desde feia uns quants anys. Després d'això concert en directe i una miqueta de ball però el millor va venir després.......
Un dels profes de l'escola, un tio una mica sonat ì per tant, genial, va començar a saltar les brases de la fogata enorme que havien preparat i....lluny de casa, nit de Sant Joan, alegria i bogeria....vaig decidir acompanyar-l'ho en el seu ritual. Primer només volia fer un parell de salts, però aviat em vaig enganxar i ja no hi havia qui m'aturés. No vam ser els únics, la Su també es va animar, juntament amb una vasca i algún altre guiri, tot i que les brases eren prou grans com per fer enrera a qualsevol.
La bogeria final va ser quan el profe va començar a tirar fullaraca per aixecar flama i així saltar, no només per sobre les brases, sino també per entre les flames!!!! Genial!!! divertidíssim, suposo que trobar-me de nou en una escola em va fer sentir com un nen. Un petit inconvenient: els cabells del cap, celles, braços i cames es van socarimar una miqueta. Me'n vaig adonar quan vaig adonar-me de l'olor a pollastre cremat que feia...però va valer la pena...sens dubte....

L'endemà de la festa ja vam començar la tornada a San José, on la Su pillava el seu bus cap a San Salvador i jo seguia uns dies més per Costa Rica, per finalment volar a l'Equador i trobar-me amb la Tati. He de dir que no em puc queixar de les companyes de viatge, m'ho he passat de perles amb elles.