El Salvador, crisi al canto

És sorprenent visitar a algúna amiga o amic que viu fora perque el primer que comproves és que no t'imaginàves que realment .... hi està vivint!!!
Vull dir que té el seu cercle d'amistats, d'hàbits diaris, racons de la ciutat molt personals,...Això va ser la primera impresió que vaig treure quan vaig trobar a la Su a San Salvador.

Just arribo ja ens haviem de traslladar de casa per raons que encara no entenia i en això que ja vaig conèixer moltes de les persones que formen part de la Su salvadoreña: Mona, Bea, Iván, Baiby, Ro, Marta,... tot en 1 horeta a la city.
I no va acabar aquí, durant el següents dies la Su em va poder enseñar el barri, la gent cooperant (és difícil escapar de crear una comunitat de cooperants), Las Dignas i va intentar que comprengués la vida a El Salvador.
El Salvador és el país més petit de centre-amèrica, i a l'hora, el més densament poblat, el més desforestat, el més perillós (té l'orgull d'encapçalar el ránking de morts al dia: 12) i desde sempre, una petita estrella de la bandera dels Estats Units.
Aquí la guerra ha deixat un herència nefasta de morts, desapareguts i testimonis de l'horror. Com a tota arreu, suposo. Però sembla que aquí encara estan molt presents. Potser aquesta és la meva impresió perque la Su m'ha parlat de moltes persones conegudes seves que han sigut militars o guerriller/es. A més a més, en parlen sovint de les seves vivences i records d'aquells moments. Una manera de fer terapia amb l'ajut de les persones més properes.
Normalment un es pregunta si va valer la pena fer una lluita armada contra la represió del Govern. Segur que moltes coses s'han aconseguit, però es troben en una situació semblant a d'altres paisos que patien el mateix. No crec que pugui jutjar-ho. Nosaltres, per sort, no se'ns ha plantejat la qüestió però qui diu que no ho fariem si fos el cas? Amb l'aixecament Zapatista a Chiapas també tinc aquest dubte, però és ben cert, que sense armes no se'ls haguès escoltat ningú.
La resposta que donen els i les que ho van viure, és clara: si, una altra vegada.

El Salvador es troba ara en una situació difícil. Vam tenir la oportunitat d'anar a una xerrada sobre la situació econòmica del pais. I el panorama és desalentador.
El Salvador es va dolaritzar fa un temps (utilitzen dòlars americans, bitllets i monedes dels EEUU com a moneda oficial), això té com a conseqüència perdre la política monetària nacional. Ara no poden "jugar" a devaluar o enfortir la seva moneda en funció dels seus interesos econòmics. Això els deixa a la deriva.
S'ha de sumar el gran deute extern del pais (ronda el 40% del PIB, límit que permet el FMI) i la caiguda de la inversió externa per falta d'un mercat intern. La gent cada cop es més pobre i ja no interesa portar capital a El Salvador.
Tot i les remeses del immigrants, que no només amaguen blanqueig de diners del narcotràfic, sinó que també perpetuen l'interès del Gobern salvadoreny a no fer prou per aturar l'emigració ja que són una entrada de divises important, i la imposibilitat de nous crèdits, el pais es pot quedar sense dòlars al carrer en pocs anys. O sea, una mica com a Argentina va passar amb el corralito. Una greu crisi econòmica els vé a sobre, i, of course, pringraran els més pringats...
I ara, a més a més, entra en vigor el TLC (Tratado de Libre Comercio) amb els EEUU, d'igual manera que a la resta del paísos de la regió. Tot i no saber-ne gaire, sembla clar que això perjudicarà en major mesura als agricultors i petits empresaris, com a tota aquella gent que viu del negoci informal, al carrer, al bus, a on sigui....

Quan t'acostes a un pais, i te'n vas, sempre queda un ull o una orella per seguir les notícies que succeïran. Això em passa amb Mèxic, demà hi ha eleccions presidencial i estan molt competides, i em passarà amb El Salvador, que si els mals presagis s'acompleixen, no podré evitar pensar en la gent que he vist pel carrer o he conegut i preguntar-me com ho deuen estar passant.