Una lluita de totes i tots

Quan vaig sortir de viatge volia trobar coses noves. Coses que també em fessin buscar dintre meu nous aspectes a explorar de mi mateix, coneixe'm millor i buscar com treballar sobre els aspectes que crec he de millorar.
No crec que el viatge em doni les respostes als dubtes que tenia quan estava a casa, més aviat és un parèntesi per fugir, per poder pensar en altres coses que m'ajudin a buscar les eïnes dintre meu per resoldre els conflictes amb que ens hem d'enfrontar durant la vida. No tinc gens clar que ho aconsegueixi, però durant aquest viatge d'emocions he anat descobrint algunes cosetes.

La setmana a San Salvador, ha permès que conegués a molta gent cooperant i a l'hora d'escoltar-los, plantejar-me si és en això en que vull treballar o només és una via per sentir-me bé i no entrar en el joc del mercat que, segons sembla, la meva professió m'obliga. La sensació que m'han transmès és de, que com tot en aquest món, les coses no es fan com caldria. Les bones intencions i les bones paraules d'institucions, organitzacions, cooperants/es, no responen correctament a les necessitats reals dels que s'han de beneficiar de la cooperació.
No puc arribar a dir, com molta de la gent que sí porta forca temps en aquest tema, que la cooperació no hauria d'existir. No em sembla que haguem d'acabar amb el concepte sinó reformar-lo i eliminar les trampes que generalment s'amaguen en tota acció de cooperació.
No ho sé, el fet, és que una mica desil.lusionat si que estic però seguiré buscant a Sudamèrica la oportunitat de poder-ho conèixe-ho directament amb la meva experiència i treure'n les conclusions oportunes.

Un altre aspecte en que vull treballar de mi mateix és el del gènere. La majoria de les amigues i els amics de la Su, treballen i són sensibles a aquest tema. La primera idea que vaig canviar és que el que jo creia: jo, nosaltres, homes educats en la igualtat de gènere, ja hem fet la nostra feina. I no és cert!!
També nosaltres hauriem de participar d'aquesta lluita. Segurament hem de seguir mirant en nosaltres mateixos en què seguim perpetuan la diferència i la injusticia. Crec que hauré de seguir aprofundint en això.
Resultat immediat: No tornaré a queixar-me dels sopars de nenes...de les nenes del grup. Suposo que he confós, "amigues i amics", amb "dones i homes". Però encara crec que elles poden dir obertament que ens discriminen. No passa res, és necessari.

Després d'aquests dos últims posts de parrafada, el següent prometo fer-l'ho amb més aires de diari de viatge. El següent capítol és Costa Rica, amb la Su, a les platges del Carib "tico". Una abracada a totes i tots.