Vacances a Cahuita

Quan vaig entrar a El Salvador, alguna cosa extranya passava a la frontera, perquè no em van segellar el passaport...????
La raó és que el C4 (Guatemala, Hondures, El Salvador i Nicaragua)ha canviat les seves lleis frontereres i ara els extrangers quan entren a un d'aquests paíssos se'ls dona un visat de 90 dies per moure's per tota la regió. Abans si entraves, per exemple, per Guate, et donaven 90 dies i quan creuaves la frontera de El Salvador, te'n donaven 90 més.
Realment per mi això no era cap problema, però per als extrangers que estan currant aquí els ha complicat una mica més la situació. En el cas de la Su, si abans només havia de fer un viatget per renovar el visat fins a Hondures, d'unes poques hores, ara li toca sortir fins a Belize, Mèxic o Costa Rica, que cauen una mica bastant més lluny.
Quina putada!!! Jo vaig arribar pocs dies abans que se li acabés el visat a la Su i claaaaro, havia d'acompanyar-la a Costa Rica per fer la setmaneta de vacances que teniem planejada....;-)
Pues eso, que després dels dies a San Salvador i d'un parell a la platja del Pacífic salvadoreny (La Libertad: una llarguíssima platja de sorra blanca, solitària i on els pelícans passen per sobre el teu cap volant en formació...preciós!!!) vam sortir cap a San José, capital de Costa Rica, creuant part d'Hondures i Nicaragua. Rés, només 19 hores de viatge en bus. Això sí, les fronteres s'aixequen per segons què. Per cobrar les taxes oportunes, ningú puja les barreres.

Directes a una de les zones més maques de Costa Rica, la costa de Limón, el Carib....
És una regió poblada principalment per fills d'immigrans jamaicans que van arribar a Costa Rica per construir un tren per carregar els "banános" de les numeroses plantacions de la regió cap als ports comercials, i aquí es van quedar.
Durant anys, ha estat una regió del pais abandonada i ara reneix amb l'arribada del turísme que ve a disfrutar de les platges idíliques, de la vegetació tropical que arriba ben bé fins al mar i.... de l'atractiu sexual dels rastes locals i de la seva marihuana.
Nosaltres vam aturar-nos a Cahuita, el primer poblet on comença a haver-hi infraestructura turística. Està just a les portes d'un parc natural de costa i que vam disfrutar de valent...banyant-nos al Carib (per mi era la primera vegada), disfrutant d'una mar molt més tranquila que el Pacífic, d'una passejada pel parc com si fóssim els primers exploradors en arribar: caminant lentament, amb els ulls observant tot el que es movia, papallones de molts colors, crancs enormes i també de molts colors, ocells i ocellots, una vegetació exhuberant i els sorollosos monos, que ens van acompanyar en molts moments dels dies.
Justament, al final de l'excursió per aquest parc, vam aturar-nos a descansar a la platgeta de la punta del parc (Punta Cahuita). Estirats a la sorra però a l'ombra dels arbres, vam esperar que baixés una mica el sol. Si ja hi havia poca gent pel parc, a aquestes hores vam quedar solets i.....de sobte, ens trobem un mono de cara blanca tot dret sobre la sorra al nostre costat. Als pocs minuts als arbres del voltant van aparèixer uns quants micos més, tranquils, sense importar-lis la nostra presència, menjant coco i treient-se les puces uns als altres. Bé, hi havia un molt tristoi que no tenia qui el netegés....quina cara pena que feia!!!